"De modo que luego de haberlo pensado y haber examinado cuidadosamente todas las cosas, hay que concluir, y tener por seguro, que esta proposición: pienso, existo, es necesariamente verdadera, cada vez que la pronuncio o la concibo en mi espíritu"
Clarament aquesta és la primera veritat de René Descartes: “Pienso, luego existo” (cogito ergo sum).
En la seva primera meditació, Descartes ho posa tot en dubte, dubta de tot, però en la seva segona meditació el dubte no és universal, ja que per a ell existeix una veritat evident clarament certa ja que per a ser enganyat, un ha d’existir, per a que es compleixi la hipòtesis del Geni Maligne de fer veure allò evident allò que potser no existeix, de fer-nos creure que dos i dos són quatre quan potser no és així, i per tant equivocar-nos, és tan sols una mostra de la nostra existència ja que si ens podem equivocar, vol dir que existim, per això Descartes diu que si penses, si raones i t’equivoques, clarament existeixes.
Victor Màrquez Llovera
Crec que aquesta afirmació, la primera veritat de Descartes, és fonamental per procedir al camí de cerca de les altres veritats. És bàsic per tothom tenir alguna cosa a la qual aferrar-se i en aquest sentit la frase és aquest pilar sobre el qual es fonamenta la resta del coneixement.
ResponEliminaEros López Monturiol
m'aferro a l'opinió de l'Eros i a la teva Victor. Crec que el saber la própia existència i poder-ho comprovar és un fet fonamental que ens motivar a seguir preguntant-nos pels dubtes existencials del dia a dia, de la vida en si.
ResponEliminaCliment Martinez 2G-13